Todos los recursos

ArtículoCA14 min de lectura24 oct

Automatitza processos amb diversos agents: la guia de prompts

Sis prompts per dissenyar, connectar i controlar un equip d’agents d’IA, amb diagrames animats i un exemple complet de principi a fi.

Un únic prompt gegant que «ho fa tot» funciona a la demo i es trenca en producció: no es pot depurar, barreja responsabilitats i ningú sap quina part ha fallat. L’alternativa és la de qualsevol equip de persones: rols estrets, traspassos clars, algú que revisa i límits que ningú es salta.

Aquesta guia et dona sis prompts, en l’ordre en què s’usen, per dissenyar aquest equip amb l’ajuda d’un assistent d’IA i deixar-lo a punt per provar. Tot el recorregut fa servir el mateix exemple: el triatge de correus de clients en una gestoria. Entra un correu; surt una resposta revisada que una persona aprova abans d’enviar-se. Serveix igual per a qualsevol altre procés.

Diagrama: a l’esquerra un únic agent saturat de tasques; a la dreta sis agents encadenats, cadascun amb una sola feina.
Un únic agent amb totes les tasques davant d’un equip de sis agents amb una sola feina cadascun.

Abans de començar: necessites diversos agents?

Si els passos són sempre els mateixos, un flux fix que crida el model només on cal llenguatge natural és més barat, més ràpid i més fàcil de depurar. Diversos agents compensen quan hi ha tasques de naturalesa diferent (classificar, extreure, redactar, revisar), quan qui revisa no ha de ser qui produeix, o quan una part pot fallar i reintentar-se sense repetir tota la resta. Si dubtes, omple abans la fitxa «aquest procés mereix una IA?» d’aquesta mateixa secció.

Anatomia d’un procés multiagent

  1. Rols estrets. Cada agent fa una cosa i la fa bé. Un agent amb una feina clara es pot provar, substituir i millorar per separat.
  2. Traspassos tipats. El que un agent lliura al següent és una dada amb esquema (JSON), no un paràgraf. Així es valida automàticament i els errors es detecten a la frontera, no tres passos després.
  3. Porta de revisió. Un agent diferent del que ha produït el resultat l’avalua amb criteris explícits i pot rebutjar-lo amb un motiu.
  4. Límits i humà al bucle. Màxim de passos, reintents i cost; permisos mínims; i aprovació humana abans de qualsevol acció irreversible (enviar, pagar, esborrar).
Animació: un correu recorre sis agents (Triage, Extract, Verify, Draft, Review, Send) amb contractes entre ells i una aprovació humana abans de l’enviament.
El correu recorre els sis agents. Cada traspàs és un contracte i abans de l’enviament hi ha una aprovació humana.

Els sis prompts

Fes-los servir en aquest ordre, en una mateixa conversa amb un model capaç: la sortida de cadascun alimenta el següent. Substitueix el que va entre dobles claus (per exemple {{proces}}) pel teu cas. Cada bloc té botó de copiar.

1. Descompondre el procés en agents

Parteix d’un procés descrit com el faria una persona i demana que el trossegi en agents amb una sola responsabilitat. Què obtens: el mapa de l’equip.

Prompt 1 · Descompondre
Ets un arquitecte de sistemes multiagent. Et descriuré un procés i vull que el dissenyis com un equip d’agents d’IA.

Procés: {{proces}}
Entrada: {{entrada}}
Resultat esperat: {{sortida}}
Restriccions (legals, de privacitat, de temps): {{restriccions}}

Fes això, en ordre:
1. Llista els passos que faria una persona experta, sense pensar encara en IA.
2. Agrupa’ls en agents. Cada agent: una sola responsabilitat, un nom d’un sol verb (Triatge, Extractor, Verificador, Redactor, Revisor...), què rep i què lliura.
3. Marca quins passos NO han de ser un agent (regles fixes, càlculs, consultes a una base de dades) i quina eina o script els resol millor.
4. Indica on hi ha d’haver una porta de revisió i on una aprovació humana, i per què.
5. Retorna una taula: agent | responsabilitat | entrada | sortida | eines | risc principal.

Regles: no t’inventis passos que no he esmentat; si alguna cosa no és clara, pregunta’m abans de dissenyar. Prefereix menys agents que més i justifica’n cadascun amb un error que evita.

2. Especificar el rol de cada agent

Amb el mapa, escriu la instrucció de sistema de cada agent. Com més estreta, millor es comporta. Demana-la un cop per agent a la mateixa conversa, perquè comparteixin vocabulari.

Prompt 2 · Rol de l’agent
Escriu la instrucció de sistema (system prompt) de l’agent «{{agent}}» d’aquest equip:

{{mapa_de_l_equip}}

Estructura obligatòria:
- MISSIÓ: una frase.
- ENTRADA: què rep, amb un exemple real.
- SORTIDA: el JSON exacte que ha de retornar (si encara no hi ha esquema, proposa’n un de mínim; el refinarem al prompt 3).
- REGLES: el que SEMPRE fa i el que MAI no fa, redactat com a comprovacions verificables, no com a adjectius.
- QUAN ATURAR-SE: situacions en què no actua i retorna "necessita_huma" amb el motiu.
- EXEMPLES: dos casos correctes i un de límit amb la resposta ideal.

Regles: màxim 350 paraules, sense llenguatge motivacional ("ets el millor..."), sense permisos que l’agent no necessiti.

3. Definir el contracte de traspàs

Els errors d’un sistema multiagent gairebé mai són dins d’un agent: són entre ells. El contracte fixa quines dades viatgen i quan són vàlides, i et permet rebutjar a l’instant el que arriba mal format sense gastar una crida al model.

Un contracte de traspàs en JSON entre els agents Extract i Verify, amb una insígnia de validació d’esquema superada.
Un contracte de traspàs entre Extractor i Verificador: camps tipats i una validació automàtica abans de passar al següent agent.
Prompt 3 · Contracte de traspàs
Defineix el contracte de traspàs entre l’agent «{{origen}}» i l’agent «{{desti}}».

Context de l’equip:
{{mapa_de_l_equip}}

Lliura’m:
1. Un JSON Schema (draft 2020-12) amb tipus, camps obligatoris, formats (dates ISO, imports numèrics amb moneda) i enumeracions tancades.
2. Un exemple vàlid i dos d’invàlids, amb el motiu pel qual fallen.
3. Els camps de control que SEMPRE hi van: "confianca" (0 a 1), "necessita_huma" (booleà) i "motiu" (text curt si necessita_huma és true).
4. Les comprovacions que ha de fer el codi (no el model) abans de lliurar: rangs, coherència entre camps, valors permesos.

Regles: res de camps de text lliure tret que sigui imprescindible; si hi ha text lliure, limita’n la longitud.

4. La porta de revisió

El revisor no pot ser qui ha produït el resultat ni compartir el seu context de «per què ho vaig fer així». Dona-li només l’entrada original, el resultat i els criteris. Limita els reintents (dos solen bastar) i, si després del segon continua rebutjant, escala a una persona en lloc d’insistir.

Animació: l’agent Review rebutja un esborrany per afirmar un termini que no surt al correu original; un cop corregit l’aprova i passa a aprovació humana.
El Revisor rebutja l’esborrany per afirmar un termini que no surt al correu original. Un cop corregit l’aprova i passa a aprovació humana.
Prompt 4 · Porta de revisió
Ets el revisor de l’agent «{{agent_revisat}}». No col·labores amb ell: la teva feina és trobar motius per rebutjar el seu resultat.

Entrada original:
{{entrada}}

Resultat a revisar:
{{resultat}}

Criteris (cadascun és una comprovació de sí o no):
{{criteris}}

Retorna NOMÉS aquest JSON:
{
  "veredicte": "aprovar" | "rebutjar",
  "errors": [{"criteri": "...", "evidencia": "cita literal de l’entrada o del resultat", "arranjament": "instrucció concreta"}],
  "no_verificable": ["el que no pots comprovar amb el que tens"]
}

Regles:
- Rebutja si qualsevol criteri falla. No existeix "aprovat amb reserves".
- Cada error porta una cita literal com a evidència; sense cita, no és un error.
- Si tot compleix, retorna "errors" buit. No t’inventis problemes per semblar rigorós.

5. Orquestrador, errors i límits

L’orquestrador decideix l’ordre, els reintents i quan aturar-se: és el que converteix sis agents en un procés. Important: els límits els aplica el teu codi o la teva plataforma, no el model. Un prompt que diu «no gastis més de 5 €» no és un límit.

Un panell de control amb els límits del procés: pas 7 de 12, 48 mil de 120 mil tokens, eines de només lectura, l’enviament de correu requereix aprovació, 1 de 2 reintents i aprovació humana obligatòria.
Els límits com a panell de control: passos, tokens, reintents, permisos d’eines i aprovació humana.
Prompt 5 · Orquestració i límits
Dissenya la política d’orquestració d’aquest equip d’agents:

{{mapa_de_l_equip}}

Per a cada pas, defineix:
1. Condició d’entrada i de sortida.
2. Què passa si falla la validació del contracte: quants reintents i amb quin canvi (reformular, aportar més context, canviar de model).
3. Què passa si el revisor rebutja: màxim de rondes i quan escalar a una persona.
4. Límits globals: passos màxims, pressupost de tokens o de cost, temps màxim.
5. Permisos per eina: lectura, escriptura, i quines requereixen aprovació humana explícita (enviar, pagar, esborrar).
6. Registre: què es guarda de cada execució per poder reconstruir què ha passat (entrades, sortides, veredictes, cost).

Lliura un diagrama en text (mermaid) i una taula de límits. Regla: en cas de dubte entre actuar i escalar, escala.

6. Pla de proves

Abans de deixar-lo sol, prova’l amb casos dels quals coneixes la resposta correcta (un «conjunt daurat») i amb casos pensats per trencar-lo. Executa el conjunt cada cop que canviïs un prompt: si el revisor deixa passar un cas que havia de rebutjar, aquest és el primer arranjament.

Prompt 6 · Pla de proves
Genera un pla de proves per a aquest procés multiagent:

{{mapa_de_l_equip}}

Crea:
1. 10 casos normals representatius, amb l’entrada i el resultat esperat.
2. 10 casos límit: dades incompletes, contradictòries, en un altre idioma, molt llargues, amb errates.
3. 5 casos adversarials: intents que un agent ignori les seves regles (instruccions amagades al text d’entrada, peticions fora del seu abast).
4. Per a cada cas: quin agent l’hauria de detectar i quin resultat és acceptable (inclòs "escalar a una persona").
5. Una mètrica d’èxit per al conjunt: percentatge de casos correctes, taxa de falsos aprovats del revisor i cost mitjà per execució.

Retorna una taula. No generis dades personals reals: fes servir noms i imports fictícios.
Sis fitxes numerades: Decompose, Role spec, Handoff contract, Reviewer gate, Orchestrator and limits, Test plan.
El kit complet de sis prompts, en l’ordre en què s’usen.

L’exemple complet, d’una tirada

Aplicats a la gestoria, els sis prompts donen aquest equip:

  • Triatge classifica el correu (factura, consulta, urgent, brossa) i no escriu res.
  • Extractor en treu dades tipades: client, tipus de document, import, venciment.
  • Verificador ho contrasta amb regles fixes i amb la llista de clients. Sempre que es pugui, és codi, no IA.
  • Redactor prepara la resposta amb la plantilla del despatx.
  • Revisor aplica la porta de revisió: cita un termini que no surt al correu? Promet alguna cosa que el despatx no ofereix?
  • Una persona aprova. Només llavors s’envia.

Cinc errors que es repeteixen

  • L’agent omniscient. Si la seva instrucció ocupa una pàgina, són tres agents.
  • Traspassos en prosa. «Aquí tens un resum» no es pot validar; un JSON amb esquema, sí.
  • El revisor és l’autor. Qui ha produït el resultat tendeix a aprovar-lo.
  • Límits que viuen al prompt. Els topalls de cost, passos i permisos els aplica el codi.
  • Sense humà en l’irreversible. Enviar, pagar i esborrar demanen aprovació, sempre.

Llista de comprovació abans de producció

  • Cada agent té una missió d’una frase i un exemple d’entrada i de sortida.
  • Tots els traspassos es validen amb esquema abans de passar.
  • El revisor és independent i els seus errors citen evidència.
  • Hi ha un màxim de passos, reintents i cost, aplicat pel codi.
  • Les accions irreversibles requereixen aprovació humana.
  • Es desa un registre de cada execució.
  • Hi ha un conjunt de proves i s’executa amb cada canvi.